divendres, 23 de desembre de 2016

Nadal, Navidad, Christmas, Noël, Natale

BON NADAL I FELIÇ ANY NOU 2017

FELIZ NAVIDAD Y FELIZ AÑO NUEVO 2017

MERRY CHRISTMAS AND HAPPY NEW YEAR 2017

JOYEUSES FÊTES

BOUN NATALE

FRÖHLICHE WEIHNACHTEN.

Acer monspessulanum

diumenge, 18 de desembre de 2016

Agricultura urbana i planejament urbanístic

El planejament urbanístic que regula l'Àrea Metropolitana, Pla General Metropolità; s'està reformant. Potser ja era hora que una norma de l'any 1976 amb moltes reformes i modificacions parcials, es revisi de nou. Amb  quaranta anys la nostra societat ha canviat molt, i també les prioritats de finals dels anys 70 del segle XX no són les mateixes que les actuals. 

Exemple d'agricultura urbana a Badalona
S'han creat diverses taules, una per cada un dels àmbits que aquesta norma regularà. La taula que  porta com a títol El Paisatge de la Metropolis Ecologia, Lleure i Producció, em van convidar a assistir puntualment a les dues sessions que tractaven de l'agricultura en els espais urbans i periurbans.

Durant les dues sessions es van fan fer diferents exposicions, aquestes versaven sobre:
  • Quin és el model d'agricultura que volem, 
  • L'implantació de food policies, 
  • Els serveis ecosistèmics de l'agricultura
  • L'agricultura amb finalitat social
  • Les relacions que genera l'agricultura amb l'espai urbà
  • Exemples de l'espai agrari metropolità
  • Recuperació de les Hortes Termals de Caldes Montbui.
Potser vaig trobar a faltar com a enginyer agrònom que al parlar del Serveis Ecosistèmics es dues a terme una valoració de tots els serveis que aquesta ens ofereix (serveis de provisió, serveis de regulació, serveis d'hàbitats i serveis culturals).

De totes les frases que es van dir, potser em quedo amb aquesta: "S'ha de facilitar l'activitat agrícola de la mateixa manera que ho fem amb l'activitat industrial. S'ha de mantenir el recurs, facilitar l'activitat i recuperar sòl ...".


dilluns, 21 de novembre de 2016

Jardí de les Ciències dos anys desprès - Un exemple d'agricultura dins les ciutats

Aquest any ha acabat el segon any del jardí de les Ciències al Parc de Can Solei i Ca l'Arnús de Badalona.

Sembla que era ahir quant ens varem reunir els membres d'Aloc (Fernando, David, Josep Maria, Roberto, Helena i jo mateix) i varem fer una pluja d'idees respecte a un espai dins el parc de Ca l'Arnús.

Jardí de les ciències abril de 2015

De la combinació de l'agricultura i la tecnologia que hi ha associada a la transformació del productes agrícoles que habitualment consumim, va sortir el Jardí de les Ciències.
Plantant cereals (novembre 2016).

Els principals objectius eren:
  • Tornar a connectar l'agricultura amb els ciutadans de totes les edats 
  • Explicar la ciència associada a l'agricultura
  • Divulgar conreus que s'han dut a terme a Badalona
  • Oferir un espai per a dur a terme activitats educatives a tots els centres educatius que ho desitgin.
  • Ensenyar conreus que s'han tornat a posar en valor.

Varem exposar l'idea a l'Ajuntament de Badalona i l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Ambdues administracions van veure de bon grat l'idea d'Aloc. 

Aleshores va començar un període de contactes i reunions amb els tècnics de l'Àrea Metropolitana de Barcelona per a redactar el projecte.

El 19 d'abril de 2015 varem inaugurar l'espai. En aquests dos anys hem realitzat més de 7 activitats a l'espai. Totes elles en diumenge i obertes a families. Crec que han estat un èxit amb més de 25 persones en cada activitat.
Detall del Jardí de les Ciències
Hem fet activitats específiques dedicades als cereals, les llegums (aprofitant que la FAO va declarar l'any 2016 any internacional de les llegums) i els sucres.

Exemples de llegums (cigrons, llenties, fesols, mongetes i soia).

 No només hem tingut èxits si no també fracassos o contratemps:
  • El mal funcionament dels blats de moro dins l'espai amb unes taxes de germinació molt baixes.
  • El furt de conreus per part d'altres usuaris del parc.



Plantant pastanagues

Com a reptes després d'aquests dos anys tenim:
  • Dotar de recursos al Jardí de les Ciències per oferir un programa educatiu obert a totes les escoles, anant més enllà d'un hort escolar.
  • Fer activitats educatives dirigides a un públic no familiar, que vagin més enllà de les feines de manteniment dels horts
  • Incorporar nous conreus atractius als ciutadans o que siguin del seu consum diari.
  • Incorporar altres espais del parc al jardí de les Ciències
  • Arribar a més ciutadans de Badalona i que es facin seu l'espai.  

Plantant aromàtiques
Voldria donar les gràcies als altres membres d'Aloc (Fernando, Roberto, Josep Maria, David, Helena i Eva) i als técnics de l'Ajuntament de Badalona i Àrea Metropolitana de Badalona (Enric Cahner, Aïda Girona i Jaume Fornés) que fan possible el funcionament de l'espai.


Flor de taperera.




dijous, 27 d’octubre de 2016

Espacios agrícolas como zonas buffer de espacios protegidos próximos a ciudades

Ayer por la tarde noche asistí a una de los conferencias que organiza la asociación  Els Verds de Badalona (http://ecobloc.blogspot.com.es/2016/10/el-pla-dusos-del-parc-de-la-serralada.html).

Se habló de los usos del parque de la Serralada de Marina y de los efectos que tiene los usuarios sobre el mismo y sobre sus valores naturales.

Para ponerles en contexto, el parque tiene unas 2000 ha, se encuentra muy cerca de la ciudad de Barcelona (Cataluña, España). Dos de los municipios (Badalona y Santa Coloma de Gramenet) que integran el parque suman una población de 335.948 habitantes. Estos municipios se caracterizan por estar muy densamente poblados, con mas de 10.000 habitantes por kilómetro cuadrado. Si sumamos que estos municipios disponen de poca superficie de parques urbanos hace que el parque sea muy visitado o frecuentado. 

La mayoría de les intervenciones describieron los problemas que ocasiona esta frecuentación en los valores que motivaron la protección de las mismas. Una de las intervenciones hablo de poner en valor las zonas próximas al parque, para que actúen como zona buffer. Entre las formas de poner en valor se hablo de la agricultura, cultivos de huerta, viña etc... Un miembro del publico sugirió cultivos, muy adaptados a las zonas mediterráneas (cultivos hortícolas, algarrobos, etc).

Hoy he visitado por razones laborales una de estas zonas buffer (les adjunto imágenes) del Parc de la Serralada de Marina.
Valldepera Tiana

Valldepera Tiana
Había frecuentado mucho esta zona en los años 1999 - 2000, les puedo asegurar que estaban toda plantada de viñedos. Hoy, la mayoría de los viñedos han sido abandonados.

No se las razones particulares que han provocado el abandono del cultivo de la viña, pero seguro que entre ellas hay la poca rentabilidad de la agricultura.

A partir de este hecho se me ocurren ciertas reflexiones y preguntas.

¿Hay un mínimo de ingresos que garantice la supervivencia de los agricultures? Estamos hablando de agricultores profesionales, es decir que amortizan sus medios de producción, que pagan sus seguros sociales, que pagan sus impuestos, que si contratan a personal estos reciben un sueldo dentro del convenio agrícola. ¿Qué cultivos pueden garantizar una producción que permita al agricultor obtener un sueldo mínimo? ¿Qué superficie agrícola es necesaria?

Si no se dispone de esta superficie mínima para llevar a cabo cultivos al aire libre. ¿Se admitirían invernaderos? ¿Qué superficie?. 

Otro tema es la ganadería. ¿Se acepta la ganadería? He visitado pequeñas explotaciones ganaderas en Francia y Suiza, situadas en zonas periurbanas que se dedican a la cría de animales, ya sean aves de corral, cerdos y vacuno de carne. Las dos disponían de matadero propio y comercializaban ellos mismo su producción ¿Sería admitida una explotación ganadera de pequeñas dimensiones y el matadero?

Otra de las vías para garantizar la supervivencia de estas explotaciones agrícolas es ofrecer valor añadido a la producción. Alguna de las estrategias puede pasar por la pequeña industria agroalimentaria. Como pasa con el tema de la ganadería, ¿Se admitiría esta pequeña agroindustria?

Y para finalizar, ¿Y las actividades complementarias con la actividad agrícola?. La ubicación de estas explotaciones cerca de las ciudades es el marco idóneo para que el agricultor ofrezca actividades no relacionadas con la agricultura (ocio, educación, cultura, ....) ¿Se admiten este tipo de actividades? ¿Y las instalaciones que se precisan para ofrecer estas actividades?

Demasiadas preguntas ..., un tema para seguir reflexionando