divendres, 4 d’agost de 2017

Ejemplos de Agricultura Urbana en Montreal, Londres y Andorra la Vella

Familiares y amigos me han enviado fotos de agricultura urbana.

Jardin communautaire Sainte - Catherine en Montreal (Canadá).


Jardin communautaire Sainte - Catherine - Montreal (Foto: Albert Vidal)

Jardin communautaire Sainte - Catherine - Montreal (Foto: Albert Vidal).
Información de los huertos comunitarios de la ciudad de Montreal:  http://www1.ville.montreal.qc.ca/banque311/node/1289

Ejemplo de huertos urbanos en el Royal Botanic Kew Gardens de Londres (Fotos: Lluis Recasens).





Más información del kitchen garden de los Kew gardens: https://www.kew.org/kew-gardens/attractions/kitchen-garden.

Huertos urbanos en el Rec del Solà en Andorra la Vella (Principado de Andorra).

Foto del huerto con la ciudad de Andorra la Vella al fondo (Foto: Josep David Pol)

diumenge, 16 de juliol de 2017

"Ens dona molt pocs diners" - L'agricultura periurbana

Fa poc parlava amb un nou propietari d'una parcel·la agrícola d'un espai periurbà de la regió metropolitana de Barcelona.
Desconec per quin propòsit aquest nou propietari va comprar aquesta finca. Ara, per les impressions que he tret no hi ha al darrera dur cap mena d'activitat agrícola.

Actualment hi ha plantada vinya, la mestressa es queixava de que rebrien molts pocs diners pel raïm. Em va comentar que els hi pagarien 0,20 €/ kg de raïm. Segons les dades de preus percebuts pel pagès, el raïm per vinificació es va pagar durant el 2016 a 0,3853 €/ kg. A priori em va semblar que els hi pagaven molt poc pel raïm, però parlant amb ells, em van explicar que la finca la portava una bodega de la comarca. 

Reflexionant una mica més, sense ser un expert en viticultura, aquest any tenen una collita d'uns 3.000 kg/ha, això vol dir que rebran 600 €/ any (o aquest any). No sé quant han pagat per adquirir la finca, de ben segur que cap entitat bancaria els pagarà interessos pel capital que han invertit en la compra de la parcel·la.

Vista panoràmica del Parc Agrari del Baix Llobregat 

Van acabar sentenciant de que potser desprès de la verema treuen la vinya ...

Com ja he comentat en aquest bloc, un dels principals problemes de les explotacions agrícoles periurbanes és la seva baixa rendibilitat. A més hem de tenir en compte que el cost d'oportunitat per l'ús de la terra en els espais periurbans és molt elevat. 

Com a plausibles solucions hi ha produir productes d'alta qualitat, diferenciats, dur a terme una transformació de la producció (activitats agro-industrials de tipus artesanal), oferir activitats relacionades amb l'activitat agrícola ...



dissabte, 1 de juliol de 2017

Urban allotment gardens complaint


An important newspaper in Catalonia has published a letter to editor related to urban allotment gardens Letter to editor (It is in Catalan).
Can Mestres Allotment garden - Barcelona (Catalonia, Spain).

The author complains that Barcelona city allotment gardens only accepted retired users (more than 65 years old). This role is discriminatory for citizens with less of 65 years old.

Polish allotment garden (Warsaw, Poland)


I had an interesting conversation about this topic with Miguel. He is working in Cascais Municipality (Portugal). He has the opinion that city allotment garden should be diverse as the society, not a ghetto for retired people or people with risk of social exclusion.

In my opinion these city allotment garden should be opened to retired people, of course, but young people, families, single parent families, immigrants and people with risk of social exclusion too.

Private allotment garden (Ljubljana, Slovenia)
I know a case of city allotment garden that it is opened to all society. This urban allotment garden is located in Tiana (Catalonia, Spain).

Tiana Allotment garden - Tiana (Catalonia, Spain)
I am sure that Barcelona city council only offers places for retired citizens, because Barcelona is a dense city with scarce number of places for urban allotment gardens localitation. 

If demand of urban allotment garden increase, the city councils  will change their roles.



divendres, 16 de juny de 2017

La percepción de la Agricultura Periurbana

Para un trabajo que estamos haciendo entre el profesor Oscar Alfranca (ESAB - UPC) y yo sobre agricultura periurbana he estado revisando la bibliografia local sobre una comarca de la Región Metropolitana de Barcelona (Cataluña, España).

Zona agrícola de huerta en Tiana (Al fondo se ve Montgat)
Es curioso observar interesantes estudios que hablan de la incidencia del oídio en la viña a mediados del siglo XIX (Nadal y Urteaga, 2008).  Esto explica la evolución de los cultivos y del paisaje.

Hay artículos que hablan de los cultivos de huerta en la zona que estamos estudiando (Montasell, 1982).

Callas Flor Cortada (Teià)
También hay un artículo, muy interesante, sobre la planta ornamental (Marfà). El autor habla del cultivo del clavel, no pudo prever a finales de los setenta, que en el año 2017 este cultivo habría desaparecido casi por completo de la zona de estudio.

Pero el que más me ha sorprendido es un artículo de 1985 (Mateu) que trataba sobre las desaparición de la actividad agraria en las comarcas que rodean la ciudad de Barcelona. El autor dice (traduzco del catalán) : " La agricultura ... es de tipo residual, que desde los años sesenta hace su papel de agricultura periurbana, con pocos y débiles indicios de salir de esta situación".   El autor atribuye en los años 80 una connotación negativa al adjetivo periurbano. Hoy en día nos puede sorprender, pero en los años 80 los espacios periurbanos se veían como zonas a la espera, dónde se colocaban las actividades que la ciudad no quería, como por ejemplo: almacenes de chatarra, zonas de despiece de coches, almacenes de gas butano, huertos ilegales, etc. En una palabra zonas marginales.

Hoy la agricultura periurbana es sinónimo de proximidad, de salud, de calidad de vida, de zonas de recreo, de zonas de negocio, de espacios naturales, de patrimonio cultural y agrícola, y de políticas alimentarías desde la ciudades.




dijous, 8 de juny de 2017

Aules d'Entorn Rural

Amb la meva faceta d'enginyer agrònom que exerceix la seva professió de forma lliberal, he rebut l'encàrrec de fer un projecte d'una aula d'entorn rural en una explotació situada en un municipi de la Regió Metropolitana de Barcelona (Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallés Occidental i Vallés Oriental) .

Ramat al Parc Agrari del Baix Llobregat
A Catalunya les aules d'entorn rural es defineixen com una aplicació dins una explotació agrària en funcionament amb la finalitat de mostrar, als visitants les activitats agrícoles, ramades, forestals o de transformació de la producció agrària que es duen a terme.

Aquestes aules queden definides, a Catalunya, per la següent normativa:


  • Ordre del 16 de setembre 1992
  • Ordre ARP/ 38/ 2002, de 14 de febrer.

Sempre he defensat que una de les estratègies que tenen els agricultors és la diversificació de la seva producció cap a activitats no agrícoles però relacionades amb l'activitat agrícola. Aquesta opció de la diversificació si bé es valida per qualsevol explotació agrària de Catalunya, es fa més important en les explotacions periurbanes (o si es vol en un nou concepte de metropolitanes). 

Les explotacions periurbanes/ metropolitanes tenen com va avantatge la proximitat d'un gran nombre de potencials clients d'aquestes aules (escoles, instituts d'educació secundaria, escoles d'adults, etc).

L'administració Catalana té un registre d'aquestes explotacions, ara bé no he sabut trobar si aquest és públic. Hauria estat interessant veure quin és el nombre d'aules d'entorn rural a Catalunya i quantes es troben dins la Regió Metropolitana de Barcelona.

Buscant per internet he trobat:

  • Palau Tordera
  • Vallgorguina
  • Rubí
  • Sant Antoni de Vilamajor
  • Les Franqueses del Vallés
  • Lliçà de Munt.
Suposo que m'he deixat moltes altres Aules d'Entorn Rural.


dilluns, 22 de maig de 2017

Proyecto MADRE - Metropolitan Agriculture for Developing an Innovative Sustainaible and Responsible Economy

El pasado día 16 de mayo se hizo la primera reunión del grupo de  trabajo local (ámbito geográfico del Área Metropolitana de Barcelona / Región Metropolitana de Barcelona) del proyecto MADRE (Agricultura Metropolitana para el Desarrollo de una Economía Sostenible, Innovadora y Responsable).


Los objetivos de este proyecto son:

  • Mejorar la innovación en Agricultura Metropolitana y Periurbana en los países mediterráneos.
  • Identificar y evaluar los factores clave para el desarrollo económico, mediomabiental y social de la agricultura urbana.
  • Identificar a actores y conectar a actores representativos de agricultura urbana a nivel local y transnacional.

 Los partners son:

  • Medcities - Àrea Metropolitana de Barcelona (Barcelona)
  • Avitem - ANIMA (Marsella, Francia)
  • CHIEAM - MAIM (Montpelier, Francia)
  • Área Metropolitana de Bolonia (Italia)
  • Universidad Aristotle de Tesalónica  (Grecia)
  • Universidad de Agricultura de Tirana (Albania)
Parcelas agrícolas de la RMB por X. Recasens


Este proyecto no nace huérfano para la región Metropolitana de Barcelona. En la Escuela Superior de Agricultura de Barcelona - UPC de Castelldefels se llevó a cabo una reunión de trabajo del proyecto europeo COST Action Urban Agriculture Europe 12 - 15/03/2013. En esta reunión se invitaron a los principales actores del territorio y se hicieron visitas de campo a explotaciones agrarias y a huertos urbanos municipales.


La Región Metropolitana de Barcelona fue objeto de dos estancias de investigadores europeos:

A nivel de gobernanza se redacto la declaración de Barcelona:
La Region Metropolitana de Barcelona tiene un capitulo en el libro Urban Agriculture Europe, editado por Jovis (Berlin, 2016). 
  • Barcelona: Outstanding Agricultural Diversity in a Dense and Small Area por Luis Maldonado, Dr Oscar Alfranca, Sonia Callau, Dra  Giulia Giacché, Xavier Recasens y Dr Attila Toth.
Además ha sido objeto de una publicación en el Land Use Policy:
  • The Adaptation of Urban Farms to Cities: The Case of  the Alella Wine Region whitin the Barcelona Metropolitan Region por Xavier Recasens, Dr Oscar Alfranca y Luis Maldonado.