diumenge, 19 de març de 2017

Tot parlant de Malmö (Suècia)

Aquesta setmana vaig veure al'atzar un capítol del programa "La Cuina Nòrdica de Tareq Taylor" pel canal Esport 3.  En aquest episodi el cuiner conductor del documental parlava de l'agricultura urbana de la ciutat de Malmö.

Fa anys vaig tenir la possibilitat de visitar la ciutat de Malmö tot fent un curs de doctorat que tractava precisament de l'agricultura urbana amb finalitats no comercials.

L'agricultura dins les ciutats del primer món es pot considerar que no té finalitats productives. Aquesta agricultura té altres objectius que s'aconsegueixen tot conreant verdures dins les ciutats.
Jardí comunitari Malmö. Foto: Xavier Recasens


La ciutat de Malmö té una important immigració de persones de fora de Suècia, principalment de països balcànics, Grècia i del pròxim Orient. Aquesta diversitat, sovint  concentrada en barris, fa que no hi hagi contacte entre ells. Problemes culturals, lingüístics i perquè no dir-ho climàtics no afavoreix que s'estableixin relacions socials entre els veïns.

L'empresa pública que gestiona aquest pisos, va creure que implementar espais comuns on es pogués dur a terme agricultura urbana, serviria per millorar les relacions entre veïns.

Hi ha una empresa formada per enginyers agrònoms, sociòlegs, educadors socials i jardiners que és dediquen a implantar, projectar, assessorar, formar, dinamitzar i fer el seguiment d'aquests espais. 

Els èxits són notables, no tant en la participació en aquests espais, si no també en la reducció de la conflictivitat  en aquests edificis de vivendes. Aquesta dada concorda en un estudi publicat a Irlanda on descrivien un hort urbà Belfast (Regne Unit). Aquest hort era un punt de convivència entre dues comunitats separades per temes religiosos i polítics (Conflicte d'Irlanda del Nord).

Es curiós veure com la societat Sueca, més avançada en segons quins aspectes a la nostra, implanta aquest tipus de programes i com recorre a grups d'experts per al seu funcionament. De ben segur que aquests projectes no només es financen gràcies a fons públics, també deuen recorre a finançament privat o mecenatges per part d'empreses.

La frase clau me la va donar una companya sueca de projecte, que treballa per una agència per a la promoció de la sostenibilitat a la ciutat d'Estocolm:" A Suècia no existeix el voluntariat" potser cal precisar que no té tant grau d'acceptació com a casa nostra.


Slottstradgarden
Sense saber-ho, ara ho he vist, vaig dinar en el Restaurant del Tareq Taylor, situat en el parc de  Slottstradgarden.




diumenge, 19 de febrer de 2017

Agricultura urbana y el planeamiento urbano

La Organización Mundial destinada a la Agricultura y la Alimentación (FAO), define la agricultura urbana como la actividad agrícola que se lleva a cabo dentro de la ciudad o en sus espacios más colindantes (áreas suburbanas o periurbanas) y que se destina a la producción de alimentos, así como a servicios (no alimentarios) que benefician al conjunto de la sociedad.
En los países desarrollados se puede establecer una diferencia muy marcada entre la agricultura que se lleva a cabo dentro de las ciudades y la agricultura que se lleva a cabo en los espacios periurbanos.
La agricultura dentro de las ciudades no tiene un fin productivo. Los alimentos son para autoconsumo de los ciudadanos que los cultivan. Eso no quiere decir que este tipo de agricultura no produzca un conjunto de servicios para la sociedad. Entre estos servicios cabe destacar: la importante relación social que se establece entre los ciudadanos que cultivan conjuntamente en huertos urbanos, los beneficios que puede tener los usuarios por realizar periódicamente una actividad de física de baja intensidad o por incorporar en su dieta las hortalizas que ellos mismos producen, y un incremento en la biodiversidad de nuestras ciudades.
La agricultura urbana que se lleva a cabo en escuelas se usa como herramienta educativa, o si esta se realiza en centros para personas mayores o en centros que atienden a personas con algún tipo de enfermedad o minusvalía ésta se usa como herramienta terapéutica.
También la agricultura urbana tiene una motivación reivindicativa para reclamar otro modelo de ciudad.
Agricultura Urbana reivindicativa Barcelona. 

Si alguien se pregunta cómo es que la agricultura urbana no tiene una función productiva dentro de las ciudades, la respuesta es fácil según la legislación urbanística española o catalana la actividad agrícola, que genera un negocio, no se permite dentro de las ciudades. La legislación de sanidad alimentaría obliga a que exista una trazabilidad entre el consumidor final y el productor.
La necesidad de construir ciudades cada vez más sostenibles hace que los espacios suburbanos o periurbanos pasen de ser espacios a la espera de transformaciones urbanas a convertirse en espacios esenciales para la sostenibilidad de las ciudades.
Los espacios periurbanos de la Región Metropolitana de Barcelona (Cataluña, España) ha estado tradicionalmente cultivados, como mínimo durante 2000 años (la mayoría de las ciudades fueron fundadas por los romanos). La expansión de las ciudades y de sus infraestructuras y la avidez de las mismas por terrenos llanos (igual que la agricultura) han hecho desaparecer las actividades agrarias cerca de nuestras ciudades. También no hay que menospreciar el bajo peso del sector agrario y sobretodo el elevado coste de oportunidad de estos espacios agrícolas con otros usos del suelo.

He llevado a cabo un sencillo ejerció de valorar la actividad agraria en 5 ciudades de la Región Metropolitana de Barcelona (Alella, Badalona, Mataró, Teià y Vilassar de Mar). Para ello he utilizado la superficie agraria por municipio, según el Departamento de Agricultura de la Generalitat de Cataluña y los coeficientes de producción estándar del Ministerio de Agricultura (estos coeficientes sólo valoran la producción agrícola, no se incluye el valor de los servicios ecosistémicos que nos proporciona la agricultura).

Superfície agrícola por municipios y valor estimado de la producción
Podemos ver como en estos municipios hay cierta desigualdad en la superficie agrícola, de las 117 ha de Vilassar de Mar a las 5 ha. de Badalona, dónde la actividad agraria es testimonial.
Otro aspecto es el valor estimado de la producción agrícola. Nos encontramos con municipios con superficies agrícolas similares (Alella, Mataró y Vilassar de Mar) pero con valores muy dispares. Esto se debe a la presencia en estos municipios de cultivos de huerta o cultivos de plantas ornamentales, cultivos mucho más productivos desde el punto de vista económico que los viñedos o los árboles frutales.
Cultivo de rosas para flor cortada Teià

A la vista de estas diferencias de los valores de la producción agrícola y con el convencimiento de que la mayoría de ayuntamientos están por favorecer las actividades agrícolas en sus municipios, no solamente por los productos agrícolas sino también por los numerosos servicios que prestan a los ciudadanos. Se me plantean las siguientes dudas:
¿Cómo puede ayudar el planeamiento urbano al mantenimiento de la actividad agrícola? ¿Ha de favorecer el planeamiento urbano algunos cultivos en detrimento de otros? ¿Ha de favorecer las pequeñas actividades agro-industriales? ¿Y las ganaderas? ¿Y las actividades no agrícolas como el turismo, el ocio, las educativas…?

dilluns, 13 de febrer de 2017

Conferència: ''Activitat econòmica al voltant de les ciutats. El cas de l'agricultura periurbana''

El proper 2 de març a les 19:00 hi haurà una conferència al Col·legi d'Economistes de Catalunya on parlarem de l'Agricultura en els Espais periurbans amb la participiació de dues empreses agrícoles situades al Maresme i al Baix Llobregat.

Alta Alella dedicada al món del vi, situada a Tiana, Maresme.

Can Perol dedicada a la producció i distribució d'aliments ecològics, situada a Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat. 

Més informació:Conferència

dissabte, 4 de febrer de 2017

Differentiation strategy in urban agriculture - Edible Flowers

One of the strategies used by the urban farmers is differentiated their products. They produce organic or biodynamic food, traditional food, land-races, food adapted to our multicultural cities ...

Teià (Maresme, Catalonia) - X. Recasens
Today I have visited a small farm holding that produce edible flowers, different germinated and mini vegetables. Nowadays there are boom of gastronomy in Barcelona and Catalonia and the chefs want to innovate their dishes with colours, textures and different flavours.
Borage flowers - X. Recasens
This farm produce a huge variety of flowers to supply the demand of these food. More than 30 spices (Rosmarinus officinalis, Thymus vulgaris, Lavandula sp, Tropaeolum majus,  Eruca vesicaria, Brassica sp, Borrago officinalis, Brassica campestris, Calendula officinalis, Allium sativum, Allium cepa, Beta vulgaris, Raphanus sativus, Vicia faba...) are grown. It is a paradise of agro-biodiversity.


Broccoli flowers - X. Recasens
Flowers are cultivated using natural farming, based by  Masanobu Fukuoka systems.


Mustard, red cabbage and radish germinated - X. Recasens.
I have tasted arugula flowers, broccoli flowers, mustard germinated and red cabbage germinated.

For further information: http://www.ribasmares.com/

dijous, 19 de gener de 2017

Agricultura al turó de l'Enric de Badalona

Parlar d’agricultura i ciutat no és fàcil, sembla que siguin dues paraules antònimes. I no ha estat sempre així, de ben segur que els romans no haguessin fundat Baetulo, si aquesta no s’hagués trobat en terrenys fèrtils i amb disponibilitat d’aigua. La xarxa de rambles i rieres que baixen de la Serralada Litoral fins al mar, garanteixen sols al·luvials, profunds, planers i amb d’aigua.

La millora en els mitjans de transport, la preservació dels aliments i el sorgiment d’altres activitats econòmiques, com ara l’industria, el comerç i els serveis, amb un rendiment econòmic més gran, han allunyat l’activitat agrícola de les nostres ciutats. Badalona no és aliena a aquest fenomen, hem passat de les 1.125 ha. de 1945 a les 4 ha. del 2015, segons les estadístiques de Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya. La manca de viabilitat econòmica de les explotacions agrícoles, la necessitat de sòl per altres usos (habitatges, industria, comerç e infraestructures) i la manca de voluntat política i social, estan darrera d’aquest fet.
Fotografia aèria de 1956. Font: ICC.

Tots tenim en ment que el patrimoni cultural de la nostra ciutat esta format per d’edificis (les Termes Romanes, el Monestir de Sant Jeroni de la Murtra...), per obres d’art (La venus de Baetulo, les obres pictòriques d’Eduard Fló o de Joaquim Torrents-Lladó...) o per bens immaterials (La Processó del Silenci, els Gegants de la ciutat, la Cremada del Dimoni...), però sovint oblidem els paisatges agrícoles formats pels conreus i per les infraestructures agràries (camins, marges, recs...).


Al turó de l’Enric, tot i que l’activitat agrícola va desaparèixer entre els anys 50 i 60 del segle passat si atenem a les imatges aèries del 1956 i de 1967 (totes elles disponibles a la pàgina web de l’institut cartogràfic de Catalunya), encara es preserven certs vestigis de marges agrícoles que devien permetre el conreu de la vinya.

Aquests marges es troben a la vessant oest del turó, tal i com es pot veure a les fotografies aèries anteriorment mostrades.

No ens pensem que l’agricultura que es podria dur a terme en aquestes feixes sigui una agricultura productiva. Les dimensions de l’espai, la dificultat de mecanització i la manca d’aigua fàcilment disponible serien uns obstacles per aquest fi. Per tant estaríem parlant d’una agricultura amb una finalitat no productiva amb objectius socials, educatius o paisatgístics.
Fotografia aèria de 2015. Font: ICC.

Si l’espai s’integra, finalment, dins un parc urbà fora bo recuperar aquestes feixes amb conreus de secà de la zona com ara les vinyes, els garrofers, les oliveres, els ametllers, els magraners... Ja que recuperem un paisatge que era dominant a la ciutat fins els anys 50 del segle passat. També pot ser una forma de tornar a connectar la ciutadania amb l’agricultura i servir d’espai educatiu a les escoles que es trobem prop del turó de l’Enric i el Torrent de la Font. 

Algú li pot semblar estrany utilitzar l’agricultura en parcs urbans. però comença a ser una practica habitual en nombrosos parcs d’arreu d’Europa com ara: el Karls Garten de Viena (Austria), el Kensington Garden de Londres (Regne Unit) o sense anar molt lluny el Jardí de les Ciències al Parc de Can Solei – Arnús de Badalona.
Plantant cereals al Jardí de les ciències del Parc de Ca l'Arnús (Badalona). Font: X. Recasens
Per tant tornar a conrear aquestes feixes pot ser una oportunitat per la ciutat, no tan sols des del punt paisatgístic sinó també des del punt de vista social o educatiu, tot depenent de la gestió que finalment es faci.