dilluns, 21 de desembre del 2015

NADAL, NAVIDAD, CHRISTMAS, NOËL, NATALE, WEIHNACHTEN

BON NADAL I FELIÇ ANY NOU 2016

FELIZ NAVIDAD Y FELIZ AÑO NUEVO 2016


MERRY CHRISTMAS AND HAPPY NEW YEAR 2016


JOYEUSES FÊTES


BOUN NATALE


FRÖHLICHE WEIHNACHTEN.


Eco - Christmas tree - Badalona (Catalonia, Spain)

dimecres, 16 de desembre del 2015

Última activitat en el Jardí de les Ciencies

El passat diumenge dia 29 de novembre varem celebrar l'ultima activitat en el jardí de les Ciències en el Parc de Ca l'Arnús de Badalona.
Activitat al Jardí de les Ciències de Ca l'Arnús - Foto: Roberto
 En aquesta activitat varem plantar bleda rave sucrera o més coneguda com a remolatxa sucrera.

Regant la remolatxa sucrera una vegada plantada.

La remolatxa sucrera és un conreu extensiu que el seu principal ús, com indica el seu nom, és la producció de sucre. També es fa servir en l'alimentació animal. És un conreu no massa estés a casa nostra, de fet segons les estadístiques de la Generalitat de Catalunya el 2014 no es varen plantar cap hectàrea de remolatxa sucrera ni de remolatxa per alimentació animal. A l'estat español la superfície de bleda rave sucrera és de 37.000 ha. Les comunitats amb més superfície de remolatxa són Euskadi, Castella Lleó i Andalusia. Doncs ja ho sabeu si germina correctament, venir al Parc de Ca l'Arnús pot ser una bona oportunitat per veure aquesta planta que va tenir un paper crucial a Europa, quant en Napoleó en va potenciar el seu conreu i la seva industria per garantir el subministre de sucre a França.
Llavor de remolatxa germinada, una setmana desprès.
També varem plantar pastanagues, de dues varietats. Una varietat taronja i l'altre morada. A veure si tenim èxit amb les pastanagues.
Plantant pastanagues.
Moltes gràcies als participants i a l'Eva, en Josep Maria i en Roberto d'Aloc.

Cols plantades el 25 d'octubre.



dilluns, 16 de novembre del 2015

Agricultura a Badalona?

Cada dia de Tots Sants, que em trobo a Badalona aprofito per anar a Can Coll a Canyet,. On en Josep Coll i la seva família ens obren les portes de casa seva per presentar-nos els seus vins de l'any, en mig d'un matí festiu i sobretot cultural. Cal dir que en Josep i família han aconseguit unir agricultura amb la música i les danses tradicionals. 
Festa del 1 de novembre 2015, Can Coll - Badalona
Can Coll - Badalona
Es en mig d'aquest actes amb cert èxit de participació ciutadana i amb la presència de membres de la corporació municipal on em pregunto: l'agricultura a Badalona una utopia? una aposta?.

El 38 % del terme municipal de Badalona és zona no urbana, això vol dir una superfície de 8 km2 o 800 hectàrees (8.000.000 m2). 

La primera pregunta que suposo que ens de fer com a badalonins és quin futur hi volem per aquests espais no urbanitzats: una extensió de la trama urbana? una preservació de l'espai no urbà?

Només en aquest punt m'atreveixo a donar una resposta personal sobre el tema. Jo em decanto per la preservació de la zona com a sòl no urbana. Són múltiples els serveis que ens ofereixen els espais periurbans als ciutadans i moltes vegades són menystinguts o ignorats. Entre aquests serveis potser els que destacaria: els efectes de la vegetació sobre la contaminació atmosfèrica, ser zones on la ciutadania duu a terme activitats d'oci i esbarjo així com ser espais amb una elevada biodiversitat d'animals i plantes.

Ca  l'Amigó - Badalona
La segona pregunta: quin model de gestió volem?: 

Una gestió pública de l'espai (estem parlant de 800 ha), hi ha prou pressupost? ¿Què en fem amb els actuals propietaris (comprem o expropiem)?  Hi ha suficients recursos?

Una gestió per part de les actuals propietaris o emprenedors, on es duguin a terme les activitats pròpies dels zones no urbanes: silvicultura, agricultura o ramaderia. ¿Són activitats amb prou viabilitat econòmica per mantenir-se al llarg del temps? ¿Cal que els emprenedors en aquest espai puguin dur a terme activitats complementaries relacionades amb l'agricultura, ramaderia o la silvicultura?

La tercera pregunta, quin ha de ser el paper de l'administració?

¿S'ha d'incloure l'alimentació dins el planejament, juntament amb la mobilitat, els espais naturals, els usos industrials o de serveis, el subministra d'aigua o d'energia?
S'ha de potenciar els productes agraris de proximitat en els mercats municipals? ¿S'han de crear mercats de pagesos? 
Conreu Sereny - Sant Jeroni de la Murtra - Badalona
La quarta pregunta quin ha de ser el paper dels ciutadans de Badalona? i la seva actitud (em refereixo a actes de furt o vandalisme)?
Ca l'Amigó - Badalona
Com podeu veure només m'he atrevit a donar una resposta, i aquesta és el meu punt de vista. Personalment crec que cada resposta ha de ser meditada i analitzada des d'un punt de vista tècnic, social i econòmic










dilluns, 2 de novembre del 2015

Col·laboració al blog Agricultura de Catalunya

La setmana passada vaig escriure una petita col·laboració al blog "Agricultura de Catalunya", parlant de l'adaptació dels agricultors periurbans a la ciutat.

Us deixo el link: Adaptació dels agricultors a la Ciutat

dimecres, 28 d’octubre del 2015

Sowing cereals - Educational Garden

El jardí de les ciències located within Ca l'Arnús park (Badalona), it was
prepared for the new season. 



Short explanation about cereals (Picture: Rafa Montengro).
We have sowed winter cereals (wheat, barley and oat) and we have planted cabbages, cauliflowers, broccoli and fava beans.

Cereals (wheat, barley and oat). (Picture: Rafa Montenegro).

This activity was done by families during the last Sunday (25 th of October).

Composter (Picture: Rafa Montenegro).


Watering cans (Picture: Rafa Montenegro).
This educational garden is a great opportunity to use a public space to show crops, vegetables and medical herbs to our urbanized society.

Cabbages, cauliflowers and broccoli (Picture: Rafa Montenegro).

(Gracias Rafa por las fotos !!!!!)


dilluns, 26 d’octubre del 2015

Jardí de les Ciències al Parc de Ca l'Arnús de Badalona

Un dels temes més discutits en el meu grup de treball dins els projecte COST Action Urban Agriculture Europe és el paper de l'agricultura dins les ciutats.  En el nostre context de ciutats europees, els principals objectius de l'agricultura dins la ciutat són l'oci, el lleure, la integració social, els fins terapèutics i els educatius.

Avui en dia no és gens estrany veure escoles amb un petit hort, on els nens i les nenes aprenen aspectes relacionats amb la biologia de les plantes, l'entorn, l'agricultura..., mentre fan les feines típiques de l'hort. 

Ara ve aquesta funció educativa no ha d'anar dirigida exclusivament a un públic infantil o juvenil
Activitat 25 d'octubre al Jardí de les Ciències de Badalona (Foto: F. Carceller)
, també és pot dirigir a un públic familiar on grans i adults aprenguin més sobre els productes que cuinen o mengen diàriament. Es curiós veure la cara dels adults quant els expliques que les pastanagues originalment no eren taronges o els ensenyes una planta de llúpol. De ben segur que molts d'ells prenen habitualment un got de cervesa.
Plantació de cols al Jardí de les Ciències (Foto: F. Carceller).
Amb aquest objectiu es va crear el Jardí de les Ciències al Parc de Ca l'Arnús de Badalona. On en un petit espai es conreen plantes medicinals, plantes amb ús industrial relacionades amb Badalona, plantes hortícoles i conreus extensius.


Plantant cols, col-i-flors, bròquils (Foto: F. Carceller).
Aquest diumenge 25, s'ha fet una jornada dedicada al conreu dels cereals, on s'han explicat els principals cereals conreats arreu del món, els seus usos i alguna que altra anècdota sobre ells.
Usuaris gaudint de l'activitat (Foto: F. Carceller)
Gràcies a l'Ajuntament de Badalona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i Aloc Natura.

Més informació sobre activitats: Activitats
  

dijous, 1 d’octubre del 2015

Multifuncionalitat - Multifuncionalitat

Per les persones que no estiguin familiaritzades amb el tema, la multifuncionalitat és la capacitat d'algunes activitats de produir més d'una funció simultàniament. Per exemple l'activitat agrària té la capacitat de produir per un costat aliments, fibres, matèries primes i per l'altre de produir paisatge, mantenir la fertilitat del sòl, crear habitats per la fauna i la flora, mantenir espais històrics, servir de prevenció contra els incendis forestal ... 
Per les funcions relacionades amb la producció d'aliments, fibres i matèries primes, el pagès habitualment en treu un benefici econòmic, però per les altres funcions generalment l'agricultor les genera sense obtenir un benefici a canvi, quant moltes vegades en gaudim la resta de la ciutadania. Sí que la política agrària comú (PAC) preveu fer pagaments als agricultors pels serveis que mediambientals que aquests generen. 

La inspiració d'aquesta entrada al blog m'ha vingut durant una recent visita al Parc Agrari Sud de Milà. Hem de pensar que l'home, des de l'edat mitjana, va transformar unes zones pantanoses a unes zones agrícoles planeres amb disponibilitat d'aigua pel reg. Ben segur que deuen ser de les zones temperades més productives d'Europa. 
Duomo, Milà
Personalment m'ha sorprès un sistema de pastura tradicional la "marcite". Són unes pastures tradicionals que aprofiten les deus naturals que hi ha a la zona per regar. La avantatge es que l'aigua té una temperatura constant durant l'any i això permet fer 9 dalls d'herba a l'any front els 4 dalls de les pastures normals. Les "marcite" de la fotografia  tenen més de 400 anys i encara fan avui la seva feina de subministrar farratge als animals. La gent del parc ens va explicar que un enginyer agrònom austríac del segle XVIII es va quedar sorprès del sistema.
Marcite, a la foto es pot apreciar que l'aigua entra per la part central i drena pels costat

Totes les granges que varem visitar son explotacions grans, amb més de 90 ha. La majoria de la superfície es dedica a conreus extensius (blat de moro, arròs, blat ...). Moltes d'explotacions tenen bestiar. Resulta curiós veure com explotacions amb més de 300 - 400 anys tenen robots per munyir les vaques o per alimentar-les.


Robot per alimentar les vaques.

Ara totes elles intenten treure un màxim benefici de les funcions que ofereixen i que habitualment no en treuen profit. Ofereixen paisatge (zones planeres, cobertes o no d'aigua amb construccions tradicionals), ofereixen tradició i cultura (edificis singulars, sistemes de reg, conreus tradicionals), lleure (són zones ideals per passejar i veure fauna associada a ambients humits) i educació.

Les Cascines que varem visitar són un bon exemple de la seva adaptació a la proximitat de la ciutat de Milà i la seva àrea metropolitana.


Camp d'arròs amb la ciutat de Milà al darrera.
És un model exportable a Catalunya? a la regió Metropolitana de Barcelona?